La mostra girarà entorn a un eix vertebrant temàtic o conceptual. Es pretén que siguin temes, que al seu torn i a través de les propostes i el debat, derivin en nous plantejaments crítics. Espais de memòria i no-llocs Ciutats i pobles com a espais de memòria, en els que les seves històries, els múltiples relats que els configuren -presents i passats, individuals i col·lectius- condicionen la manera com les persones que els habiten es relacionen amb l’espai urbà. Passat històric a través del patrimoni. Com es ressignifica el patrimoni a l’espai públic? Quin paper té a l’hora de construir un relat col·lectiu? El Pla d’Almatà és el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l’antiga al-Andalús. Les restes arqueològiques del Pla d’Almatà corresponen a un dels barris de medina Balagî, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que comença a créixer a partir del segle IX. Tanmateix, la Història de Catalunya no s’escriu des d’aquest emplaçament. La historiografia ha esborrat sistemàticament el relat dels orígens andalusins de la ciutat, i avui el passat material. Així, com ens enfrontem des de la contemporaneïtat a la recuperació, estudi i posada en valor d’aquest passat? Com s’entén que una part del relat històric del país sigui velat? Els no-llocs. Espais dins les ciutats que han esdevingut intraciutats, en les que els vincles i els llaços socials es dissolen. Espais de coexistència efímera, com els espais de circulació, de consum o de comunicació. Aquests espais es multipliquen al mateix temps que s’accelera la Història, que el món es fa més petit. Espais físics intercanviables, espais no habitats, en els que les persones resten anònimes. Aquests no tenen referències al passat, no susciten sentit de pertinença, esdevenen espais sense memòria.