Proposta educativa

ES

Edició 2022

Balaguer, ciutat de memòria.

Comparteix

Conceptualització

Per aquesta edició es proposa:

Fins havent acabat la Segona Guerra Mundial les societats democràtiques no van poder posar de manifest la necessitat de conèixer la veritat històrica. La democràcia va posar sobre la taula el dret de les persones de saber, conèixer i de donar a conèixer la seva història. Walter Benjamin reflexionà entorn a aquesta qüestió, davant un present caracteritzat per la sobreinformació i per la impossibilitat de les societats occidentals de reflexionar sobre el passat. A més, emprà el concepte Jetztzeit per a referir-se al present com un temps fora de la història, davant la dificultat dhistoriar-lo.

A Los abusos de la memoria, Tzvetan Todorov cita a Himmler quan aquest al procés judicial de Nuremberg es refereix a la solució final. En aquest cas, el nazisme pugnà per aniquilar el record de les seves víctimes. I ho féu no només al incinerar els seus cossos per eliminar-ne qualsevol rastre; sinó també al desprendre-les de la seva identitat, la seva cultura i finalment de la seva memòria. Així, les societats actuals som hereves del segle XX, un període marcat per la constatació que els règims totalitaris són capaços de concebre la supressió de la memòria com un factor determinant i essencial per al domini.

Ara bé, a pesar de la importància de preservar la memòria quan els pobles viuen fets tràgics, cal tenir en compte també la diferenciació que fa Paul Ricoeur: la memòria no té com a contrapunt loblit. El que cal contrastar són les idees de conservació i supressió. Seguint aquesta idea, Tzvetan Todorov també planteja la necessitat dentendre la memòria com un procés de selecció, i no únicament com el fet de conservar la informació. Així, apunta que al nazisme o a lestalinisme no sels ha de retreure el fet de seleccionar la informació, sinó que es creguéssin amb el dret de controlar la selecció dallò que cal conservar en la memòria.

 

Tenim memòria com a poble, com a col·lectivitat.

Però, quins criteris es marquen per saber allò que cal conservar? Com podem extreure una lliçó exemplificant del passat per a superar-lo?

La memòria històrica ha de partir de múltiples relats col·lectius i a partir d’aquests poder elaborar un relat col·lectiu fidedigne, que ens permeti comprendre els fets passats i extreure’n els reptes de futur als quals ens enfrontem com a societat.

 

La recuperació del passat es preveu indispensable; els usos que fem de la memòria històrica ens defineixen com a societat. Theodor Adorno i Max Horkheimer, en la seva obra Dialèctica de la Il·lustració, formulen: No es tracta de conservar el passat, sinó de complir les seves esperances. Per tant, caldrà cercar aquest relat col·lectiu, aquesta veu silenciada dels que ja no hi són i van patir la barbàrie, la violència i la indiscriminació. Però cal cercar-lo com a memòria de tot un poble, basada en l’aprenentatge del passat per a la comprensió del present i així poder-nos enfrontar al futur, tenint en compte els errors històrics i alhora les esperances dipositades en lesdevenidor.

Artistes

Baukunst Academy

Eugenia Soto i Iñaki Volante

Eugenia Soto

És arquitecta i directora d’art i de continguts de Baukunst Academy. Va estudiar arquitectura a la Universitat Central de Xile, i va obtenir el títol d’arquitecta el 1995. Entre el 1998 i el 2001 va realitzar els seus estudis de doctorat al programa “Forma Moderna” a l’ETSAB-UPC, Barcelona Politech. El 1998 va fundar PROUN Arquitectes a Barcelona, Espanya. Va ser professora titular de Projectes entre 2002 i 2008. Va obtenir el premi Obra Bicentenari de la República de Xile, el 2009 pel Museu del Desert d’Atacama a Antofagasta, Xile. La seva obra com a arquitecta ha estat publicada a les revistes i llibres més importants del món. El 2018 va fundar Baukunst Academy al costat d’Iñaki Volante, establint la seu de la casa-acadèmia d’Arquitectura, Art i Construcció a Balaguer el 2022.

Iñaki Volante

Va ser director d’Arquitectura a la Universitat Major ia la Universitat Finis Terrae. Va obtenir el premi “Obra Bicentenari de la República de Xile” el 2009 pel Museu del Desert d’Atacama a Antofagasta. Entre 2013 i 2021 va ser Development CEO a Balmo Architecture & Development. Actualment resideix i treballa a Balaguer, Catalunya.

Conjuntos Empáticos

Sálvora Feliz i Marta Benito

Conjuntos Empáticos és una associació sense ànim de lucre que neix el 2012. Aquesta estructura formada principalment per joves arquitectes i estudiants d’arquitectura, genera processos de desenvolupament humà a través de la reflexió, participació i construcció col·lectiva de coneixement des dels subjectes i actors de la societat. Per al desenvolupament d’aquestes finalitats es generen activitats com ara exposicions itinerants, cursos, workshops, participacions en congressos, dinàmiques participatives, grups de discussió, instal·lacions o projectes de cooperació ciutadana, entre d’altres. Aquestes activitats s’han implantat a col·legis, festivals i trobades col·lectives com Eme3, La Platja-220, Arquitectures Col·lectives o MediaLab Prado.

Actualment està dirigit per Sálvora Feliz i Marta Benito. El seu treball ha estat exposat al Pavelló d’Espanya de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2016 i 2018; seleccionat a International Design Awards 2019 i als premis Emporia 2018; nominat als Simon Architecture Prize 2019 i 2021; i catalogat a la Biennal Arquia Pròxima 2018-19, entre d’altres.

Edu Comelles

Edu Comelles, viu i treballa a València. És artista, músic i gestor cultural. En el seu treball combina l’art sonor, la producció musical i el disseny de so en diferents àmbits de la cultura.

La seua obra s’ha exposat al Reina Sofia de Madrid, Laboral de Gijón, Museu d’Art Abstracte de Conca, Tabakalera (Donostia), Espai Rambleta, Bombes Gens o el CCCC a València; Etopia (Saragossa), CAAM (Gran Canària) o el CCCB, Caixaforum i Arts Santa Mónica a Barcelona, la seua ciutat natal. Algunes de les seues obres formen part de col·leccions com DKV Artèria i els fons d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. La seua discografia ha sigut publicada per segells com Spa.RK, Archives, WhiteLab recs, oEnvelope Collective.

Ha actuat, en solitari o al costat de col·laboracions, en festivals com Sónar, Mutek, Lisboa Soa, Eufónic, Música En Segura entre molts altres. La seua trajectòria internacional ha passat per l’Argentina, l’Uruguai, Mèxic, Holanda, Portugal o el Regne Unit, entre altres.

En 2017 va guanyar la Beca Leonardo / BBVA. Ha estat també guardonat amb premis i beques com Buit Blanc (Alacant), Emergents, Labore (Euskadi), Laboral / El Pati, o la beca Pépinières Européennes; a més d’haver sigut seleccionat en certàmens com Naturalitzar-te, Art Públic / Universitat Pública o la Biennal de Mislata a València, entre moltes altres.

Actualment treballa amb el Museu Etnogràfic de València desenvolupant el primer arxiu de paisatges sonors etnogràfics del País Valencià, tasca que combina el seu interés pels registres sonors i el patrimoni immaterial.

En el camp acadèmic, Comelles ha co-dirigit la creació de l’assignatura d’Art Sonor en la Universitat Oberta de Catalunya. És Doctor en Belles arts, Màster en Disseny de So per la Universitat d’Edimburg i Màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Politècnica de València.

Miquel García

És doctorant en Belles Arts. Ha realitzat el Màster en Recerca i producció artística per la Universitat de Barcelona. Va finalitzar els estudis becat per la UB a The Cooper Union (Nova York).
Ha realitzat residències artístiques a CCE (2017, Santiago de Xile); El Ranchito (2011, Madrid); Casa dones Caldeiras (AECID, 2010, Sant Paulo); Chang Dong Art Studio (Seül, 2009, Beca Auschberg-Unesco); Axenéo7 (2008, Quebec, Beca CONCA); MCOARTE, Porto (2008, Beca Fundació Joan Miró Mallorca).

El seu treball ha estat reconegut amb premis i beques, com Beques Crea (Ajuntament de Barcelona, 2022), Cossos (Centre Cultura Carme, València, 2021); Kreas (Girona, 2021); Obra Obierta (2019, Fundació Caixa d’Extremadura, 1er premi); Biennal de Mislata (2019, 1er premi); Beca Pilar Juncosa & Sotheby’s (2018 i 2007); Beca Fundació Guasch Coranty (2016); Premi extraordinari en Belles arts (2016); Biennal Escultura Julio Antonio (2014, Tarragona, 1er premi); Premi edició Sala d’Art Jove (2014); Beca de recerca i creació de la Generalitat (2007, 2013, 2015 i 2021).

Miquel Garcia ha exposat individualment a Galeria ADN (2022, Barcelona) Centre de Lectura (2021, Reus), Galeria Isabel Hurley (Màlaga, 2019), Homesesion (2017); Àngels Barcelona (2014 i 2016); M.A.M Tarragona (2015); Centre Dare Dare (2010, Mont-real).

També ha presentat la seva obra de manera col·lectiva a ARCO; Centre Georges Pompidou (Paris i Màlaga); Fundació Tàpies; Arts Santa Mònica; Casa de Cultura de Girona; Centre d’Art Contemporani Ac.Vic ; Corcoran Gallery (Washington); Centre Conde Duque (Madrid) i en Biennals a l’Havana, Mardin (Turquia) i Turku (Finlàndia).

MITO Collective

Sálvora Feliz i Marta Benito

MITO és un col·lectiu transdisciplinar enfocat a activar l’inconscient d’un públic amb les seves intervencions. El seu treball parteix de generar mites a partir de la interacció amb productes culturals, que tenen una intenció d’itinerància a diferents nivells i amb l’ús de la tecnologia. Aquests mites són construccions creatives col·lectives de noves subjectivitats orientades al futur. Entenen els mites com aquelles figures amb les que organitzem el material caòtic de les nostres pors, creences, records o somnis i que operen en una xarxa de potencialitats entre allò virtual i allò actual.

Mont Marsà

Mont Marsà s’ha format en Disseny Gràfic a l’Escola Elisava, i és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va ampliar els estudis de grafisme i fotografia a l’IED de Milà, la Parsons School, la School of Visuals Arts i l’International Center of Photography (ICP) de Nova York. En aquesta ciutat també va dur a terme el projecte d’investigació El grafisme social en el missatge d’activisme polític, social i cultural, gràcies a una beca concedida per Departament d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1994.

L’any 2008 va realitzar el Màster en Comissariat d’Art en Nous Mitjans a la Universitat Ramon Llull.

Entre els seus treballs destaquen Ciutats, exposat a la Galeria Fòrum (1994), Cinc dits per a cinc forats, presentat a Metrònom (2000) i diverses autoedicions entre les quals es compten el quadern De paso, la sèrie Sosteniendo el cuerpo o Salvese quien pueda, dut a terme en el context de la Prima- vera Fotogràfica de l’any 2000. Mont Marsà també ha participat en diverses exposicions col·lectives com L’Hospitalet Art (1993), juntament amb Toni Serra; la Galeria Carles Poy (1994); la Bienal de Valls (1996) o la Galeria Berini (2019.)

La seva obra gràfica ha estat estretament vinculada a l’àmbit expositiu i cultural. Ha dissenyat catàlegs i la gràfica d’exposició per a institucions com a Metrònom, CCCB, MNAC, MUA, Koldo Mitxelena o el Centro Atlántico de Arte Moderno. També ha col·laborat amb la Institució de les Lletres Catalanes, Ovni, La Porta, la Coordina- dora Gay i Lesbiana. Actualment part de la seva obra gràfica ha estat incorporada al fons del Museu del Disseny DHub.


Com a docent, Mont Marsà ha impartit classes a l’Escola Llotja, a l’Escola Superior de Sabadell (ESDI), Bau i Eina.

Olga Olivera-Tabeni

Olga Olivera-Tabeni és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

El seu treball s’ha mostrat en exposicions individuals i col.lectives, a Fermentacions especulatives, ARBAR, Centre d’Art i Cultura (Port de la Selva, 2022), a la Fundació Marguerida de Montferrato (Balaguer, 2022), a Encreuaments, dipòsits de la Col·lecció Nacional de Fotografia i d’Art Contemporani, al Museu d’Art Jaume Morera (Lleida, 2022), a Imaginaris multiespècies. L’art de viure en un món de contingència i incertesa comissariada per Christian Alonso per a la Capella (Barcelona, 2022), a la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol de la Panera (Lleida, 2022). A Errant, itineraris d’art i pensament (Gósol 2022 i Vilaller, 2020). Els Ports, natura i art (Horta de Sant Joan, 2022). A la Biennal d’Art MAMT, de la Diputació de Tarragona (Tarragona, 2021). Lo Pardal, Fundació Guillem Viladot (Agramunt, 2021). A la Cumprativa comissariades per Ramon Sicart (Llorenç del Penedès, 2022-2019), Galeria Pilar Riberaygua (Andorra, 2021), BIAM 2020. Lo Pati (Amposta, 2020), MUA (Alacant, 2020). En el nom de la mare, en el nom de la terra, a ACVIC (Vic, 2020), Larva 01, Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida, 2019), VIII Biennal Internacional d’Art Tèxtil Contemporani WTA. Centro Cultural Galileo (Madrid, 2019), Beques d’Art i Natura al Centre d’Art la Panera (Lleida, 2019.)

Paula Artés

Paula Artés és graduada en Fotografia i Creació contemporània. També va realitzar un postgrau de Disseny Gràfic i un d’Audiovisual per a Fotògrafs a Idep Barcelona.

Compromesa en donar a conèixer i qüestionar les estructures de poder i control, mostrar les entranyes, les quals estan ocultes als ciutadans. Partint d’una investigació prèvia essencial, utilitza la fotografia com excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

Ha exposat a la Fundción MAPFRE Guanarteme de Tenerife i de Las Palmas de Gran Canaria dins de la Biennal FotoNoviembre; al festival Lumínic de Sant Cugat; al Centre d’Arts Santa Mònica; a l’IEI de Lleida dins de LARVA; al Museu Morera de Lleida; a la UCA de Cádiz amb qui publica segon fotollibre aquest any; a l’Embarra’t de Tàrrega; l’SCAN de Tarragona; a la Sala d’Art Jove; al CC Can Basté, dins d’Art Photo Bcn; i a 3 centres cívics més de Barcelona dins de Temporals de l’ICUB.

Amb diversos projectes ha obtingut la beca de l’OSIC d’investigació de la Generalitat i l’ajuda de VEGAP a la Creació. Al 2019 va autopublicar el seu primer fotollibre Fuerzas y Cuerpos, i va realitzar la primera residència d’artistes al HISK de Bèlgica.

Ha estat seleccionada a Descubrimientos Photoespaña, SCAN Photobooks, Sala d’Art Jove en Producció i Investigació, Unseen Dummy Award, Athens Photo Festival, Belfast Photo Festival, Viphoto Fest, Lab Fiebre Photobook i Art Photo Bcn, entre d’altres. Actualment està en col·lecció en el Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya, amb dipòsit al Museu Morera de Lleida i a la Fundación MAPFRE Guanarteme.

Ha sigut assistent personal de la fotògrafa Tanit Plana, de producció a l’editorial RM i studio management de l’estudi del Jordi Bernadó.

Actualment és docent al Grau de Fotografia a Idep Barcelona per quart any consecutiu. I a l’occtubre inugura una exposició la Museu de la Música a Barcelona, on ha rebut l’encàrrec de fer de co-comissària.