Proposta educativa

ES

Edició 2021

Balaguer: una ciutat per qüestionar el món. La mort de la ciutat en mans de la globalització i el seu ressorgiment gràcies a la ciutadania.

Comparteix

Conceptualització

Per aquesta edició es proposa:

La primera edició de Forma. Espais d’art contemporani es va celebrar entre l’1 i el 24 d’octubre de 2021, a la ciutat de Balaguer. Aquest esdeveniment s’organitza, amb caràcter anual, des de la Paeria de Balaguer, amb la col·laboració i suport de la Diputació de Lleida i de Planta Fundació Sorigué.

Aquest esdeveniment conjuga instal·lacions artístiques en diferents espais públics i patrimonials de la ciutat i diferents activitats paral·leles, amb la descoberta de nous espais i formes de diàleg amb la ciutadania.

Un dels principals objectius és la descoberta dels carrers, places, edificis i equipaments de la ciutat des d’una mirada artística i compromesa. La ciutat havia d’esdevenir un museu temporal, en el que tant els artistes com la pròpia ciutadania fessin seu l’espai públic.

Aquest format, entès a partir d’un tema transversal, ha de servir per focalitzar de quina manera la ciutat encara una mostra d’aquest tipus. L’interès per part de la ciutadania de participar i formar part d’un esdeveniment com aquest és essencial. Per aquest motiu s’opta per un eix temàtic que convidi a la relfexió per part dels artistes, però que alhora apeli directament a les persones que són objecte i subjecte en l’espai urbà. El protagonisme de les intervencions ha de recaure sobre un espai que ens és comú, i del qual tots en formem part de manera inherent.
Així, en aquesta edició inaugural la ciutat pren tot el protagonisme i esdevé eix vertebrant per a la reflexió artística:

Balaguer: una ciutat per qüestionar el món.
La mort de la ciutat en mans de la globalització i el seu ressorgiment gràcies a la ciutadania. La utilització de l’espai públic com a lloc en el qual expressar-se i canviar el món.

En l’edició de 2021 es van seleccionar un total de 8 instal·lacions de diferents artistes i col·lectius, que van ser exposades durant els 24 dies que va durar l’esdeveniment.

Artistes

Cristóbal Hernández i Pablo Cros

Baile en vuelo

Passeig de l’Estació

La instal·lació escultòrica Baile en vuelo actua com a espai de resistència: les petites papallones sobrevolen nit i dia un lloc de pas de la ciutadania, i a través d’aquesta subtil representació de la metamorfosi sorgeixen qüestions entorn a com els grans canvis poden començar amb accions gairebé impercetibles.

Al conjurar totes les micro accions apareixen actituds i posicionaments davant els grans canvis que ens afecten a tots, i davant els quals no hi ha més opció que abordar-los de manera col·lectiva, amb la petita aportació de cadascun de nosaltres.

Així, aquesta dansa estàtica revela un moviment continu, fluïd però resistent, que esdevé símbol de com la ciutadania és capaç de generar petites accions que poden esdevenir grans canvis.

Cristóbal Hernández (Cartagena, 1981)

Cristóbal Hernández és llicenciat en Belles Arts i té un Màster en Art i Gestió per la Universitat de Múrcia. Actualment està realitzant el doctorat per la mateixa facultat. També és tècnic superior en Arts aplicades a l’escultura, la ceràmica i la joieria artística. Ha participat en exposicions tant individuals com col·lectives, principalment en espais d’àmbit nacional. Ha rebut diversos premis i beques, i les seves obres estan presents en diferents col·leccions públiques.

Pablo Cros (Cartagena, 1981)

Pablo Cros és Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en arts aplicades a l’escultura i la ceràmica artística. Ha participat en exposicions tant individuals com col·lectives, principalment en espais d’àmbit nacional, i també ha rebut diversos premis i reconeixements.

Daniela Guardia

Miralls trencats

Plaça del Morter

La instal·lació Miralls Trencats de Daniela Guardia parteix del mirall com a element formal i conceptual.


Els miralls juguen amb la realitat, la mostren però la capgiren sense alterar-ne l’aparença. En aquest cas l’artista ens confronta a dos grans miralls situats a terra, l’un sencer i l’altre trencat. Ens proposa així dos atansaments diferents a les imatges que produeixen els miralls: unes aparentment reals, i unes de distorsionades per la pròpia trencadissa del vidre. Aquests reflexes, que seran propis de cada transeünt però al mateix temps comuns per a totes les persones, poden generar múltiples lectures, entenent els miralls com a metàfora del que som com a societat i com a individus.


El mirall és al mateix temps un element fràgil, i a través de la trencadissa es pot veure com allò real també es fragmenta, s’esbocina donant lloc a nous segments de realitat, a noves possibles lectures d’allò que veiem.

Daniel Guardia (La Seu d’Urgell, 1988)

Daniela Guardia és dissenyadora multidisciplinar, especialitzada en disseny d’interiors i de mobiliari. També és fotògrafa documental i artística.


Ha realitzat el Grau en Disseny d’Interiors a l’Escola d’Art Superior de Disseny Llotja de Barcelona, i un postgrau en Disseny de mobiliari a Elisava. També ha realitzat un màster en Infoarquitectura i interiorisme virtual.

Miguel Alejos

Luz que atraviesa

Església de Santa Maria

Luz que atraviesa de Miguel Alejos consisteix en una instal·lació lumínica i dos projeccions videogràfiques a l’interior de Santa Maria.


Aquesta proposta pretén generar un gest mínim i immersiu sobre l’arquitectura de l’església gòtica a través del vídeo i la llum. Es pretén cedir espai a la ralentització, a l’observació, allunyats de la voràgine de qualsevol ciutat, amb la voluntat d’atendre i atorgar protagonisme a la relació que establim amb els espais arquitectònics que ens envolten. Així, a partir de l’arquitectura -en aquest cas com a símbol d’espiritualitat- es pretenen qüestionar temes com l’habitabilitat, el vincle amb l’espai urbà o el propi llenguatge arquitectònic.

Miguel Alejos (València, 1995)

Miguel Alejos és graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, i ha cursat un Màster en Investigació i Creació en l’Art per la Universitat del País Basc.


Ha realitzat exposicions tant individuals com col·lectives en espais d’àmbit nacional i internacional. Ha rebut diverses beques i premis, i actualment també du a terme tasques de gestión cultural.

Marco Moreira

Religare

Església del Miracle

En la instal·lació Religare, Marco Moreira ha dut a terme una acció prèvia en la qual les petjades de les persones que han visitat l’església o assistit a missa han quedat fixades amb grafit en dos llenços blancs, col·locats al passadís central de la nau.

Posteriorment aquests s’han fixat en un marc en forma de creu que s’ha penjat a la façana de l’edifici. Amb aquesta proposta, Marco Moreira explora els límits del dibuix i les seves fronteres, utilitzant una eina tridimensional per activar el dibuix. En aquest sentit, allò col·lectiu ha esdevingut una forma per a reflexionar sobre les condicions del lloc on es duen a terme relacions socials, i en aquest cas en un espai de culte.

Així, a través d’aquesta instal·lació es materialitzen conceptes com la intuïció, la intel·lecció, la interactivitat, el temps o l’espai, reconextualitzant-los en un objecte que usa el dibuix com a llenguatge formal.

Marco Moreira (Favaios, Portugal, 1978)

Marco Moreira és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Lisboa, i ha realitzat un màster en pintura a la mateixa facultat. Actualment està cursant un doctorat en Creació i Investigació en Art Contemporani. La seva activitat artística es basa principalment en el dibuix, l’escultura, la fotografia i la instal·lació.


Ha participat en diferents exposicions, residències, projectes editorials i conferències tant a nivell individual com col·lectiu en espais tant d’àmbit nacional com internacional. Actualment està representat per la galeria Módulo – Centro Difusor de Arte en Lisboa y està present en diverses col·leccions.

Maria Monseny

Tiges

Passarel·la nova

El projecte Tiges de Maria Monseny parteix de la cocreació d’una instal·lació de grans dimensions, realitzada a partir de matèria vegetal provinent de l’entorn de producció.


La voluntat de la proposta és mostrar els discursos contemporanis i globalitzats des d’una perspectiva perifèrica. Igualment, la creació en comunitat és una eina a partir de la qual l’artista pretén mostrar l’expressió artística de les idees perifèriques, des dels plantejaments que forçosament sorgeixen arran de residir en zones o poblacions rurals, allunyades dels grans espais urbans.


La ubicació de la instal·lació forma part de la pròpia peça, ja que contribueix a generar una experiència que apel·la als sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda.

Maria Monseny (Lleida, 1986)

Maria Monseny s’ha format com a dissenyadora d’espais i escenografies en diferents Escoles de Catalunya I França. Recentment ha participat com a docent en el programa Gestions Creatives del Grau d’Educació de la UdL; i ha conduït tallers de disseny participatiu inclusiu a Lleida, Mollerussa i Solsona. També ha rebut la Beca de Suport a la Creació de Fira Tàrrega, resultat de la qual es mostrarà en l’edició de 2021.

Marta Moran i Romina Dolonguevich

Fer safareig

La Reguereta

Al llarg del temps, els safareigs públics han tingut un paper essencial com a espai de trobada de les dones, de socialització i de memòria col·lectiva femenina. Amb aquesta instal·lació artística, Marta Moran i Romina Dolonguevich pretenen posar en valor l’espai patrimonial del safareig de la Reguereta, i a través del color i l’aigua fer visible aquest espai de trobada, de posada en comú de la vida de les dones de la ciutat.

Per tant, el projecte Fer safareig parteix de la voluntat de revisar aquests espais eminentment femenins com els safareigs, on forçosament les dones havien de rentar la roba. Aquests llocs són alhora testimonis de com la comunicació en les ciutats ha canviat, podent reflexionar sobre si avui disposem de llocs de trobada com aquests o si han donat pas a altres formes de relacionar-nos en l’espai públic.

Marta Moran (Blanes, 1980)

Romina Dolonguevich (Mendoza, Argentina, 1989)

Marta Moran és graduada en Educació Musical per la Universitat de Barcelona, amb un Postgrau en Moviment i amb un estret vincle amb la dansa i les arts del moviment des de molt jove. S’ha dedicat principalment a la docència de dansa contemporània i música en diverses escoles especialitzades de Catalunya i Andorra.


Romina Dolonguevich és llicenciada en Arquitectura, Urbanisme i Disseny per la Universitat de Mendoza (Argentina.) Ha dut a terme diversos projectes artístics de fotografia, i actualment treballa com a arquitecta.

Miquel Merce

Complexciutat

Claustre de Sant Domènec

Amb la proposta Complexciutat, Miquel Merce confronta l’espectador amb la realitat urbana de les grans ciutats, mostrant imatges reals sense retocs ni dobles exposicions d’aparadors, vitrines de botigues i espais comercials en fotografies de gran format.

Els baixos dels edificis han esdevingut principalment reclam per al consum, perdent l’essència dels antics comerços i traspassant les fronteres físiques de la mateixa arquitectura. Aquesta sèrie de fotografies pretén fer evident aquesta complexitat, la dualitat -i alhora confrontació- entre interior i exterior, entre espai públic i espai privat; i a través del vidre com a element formal fer visible com aquests es barregen, se separen i se superposen.

La ubicació al claustre de Sant Domènec esdevé també motiu per a la reflexió, ja que mostra aquesta contraposició entre imatges d’espais globalitzats i un espai d’identitat local, històrica i patrimonial.

Miquel Mercé (Escaldes-Engordany, Andorra, 1982)

Miquel Merce és fotògraf i arquitecte, i actualment exerceix la seva professió a Andorra. Ha participat en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives en espais de diversos països com Andorra, Espanya, Portugal o França. Destaca la seva participació a la Biennal de Venècia amb l’escenografia del pavelló d’Andorra.

Raúl Gandolfo

No tengo perro

La proposta No tengo perro de Raúl Gandolfo / Rosh:. parteix d’una acció prèvia de l’artista, en la que ha realizat una deriva per la ciutat de Balaguer, perdent-se pels seus carrers i voltants, documentant aquells racons, situacions o objectes que habitualment no estan en el punt de mira per a la majoria de la ciutadania. Posteriorment l’artista, amb tot el material recopilat, ha realizat una instal·lació a través de la qual els espectadors podran aproximar-se a aquestes realitats negades, convidant a reflexionar entorn a tot allò que podem trobar al deambular per una ciutat.

Per tant, No tengo perro esdevé una petita guia de passejos urbans sobre els espais als marges, aquells que passen desapercebuts però que son part inherent de les nostres urbs.

Raúl Gandolfo (Alicante, 1977)

Raúl Gandolfo és artista visual, principalment treballa amb la pintura, la il·lustració, el disseny gràfic i el muralisme. Partint de plantejaments conceptuals no reestrictius, deixa llibertat a l’espectador per a què completi amb la seva visió les intervencions que realitza en l’espai públic. Ha exposat tant a nivell individual com col·lectiu en espais d’àmbit nacional i internacional, i la seva obra està present en diverses col·leccions.

Sílvia Isach

Rewind

Sala temporal Museu de la Noguera

La instal·lació de vídeo mapping Rewind de Sílvia Isach reflexiona sobre aspectes desfavorables de la globalització en el camp econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic. L’obra planteja qüestions com l’impacte del capitalisme en les societats actuals, els desequilibris econòmics i socials, l’explotació dels recursos naturals, el consum desmesurat, els problemes mediambientals, i convida a prendre consciència i recuperar allò essencial.

Formalment aquesta peça combina arts tradicionals com el dibuix i la pintura, amb tecnologia artística digital, com la projecció de vídeo mapping. Les il·lustracions realitzades amb color negre es contraposen a la llum del projector, combinant ambdós elements formals per a fer referència a les qüestions conceptuals de fons.

Sílvia Isach (Sant Pere de Riudebitlles, 1986)

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat d’imatge, ha guanyat diversos premis tant nacionals com internacionals, entre els que destaquen el Festival of Lights de Berlín i el Festival d’art digital La Novela de Toulouse.


També coneguda pel nom artístic de Sínoca, ha dut a terme projectes com Photosynthesis, 2021; Filmiphonic, 2020; Kubrick’s Odyssey, 2019; Catarsi, 2018; o Harmonie, 2017.